Un estudi indica que aquest continent té les estacions càlides (primavera i estiu) 23 dies més llargues que fa tres decennis, i que la primavera arriba tres setmanes abans, mentre que la tardor té uns nou dies de retard. No són notícies del tot dolentes per als qui s’estimen més els dies càlids, o els que ben aviat gaudiran dels capvespres llargs i acolorits de setembre. El temps que fa, però, no només és un espectacle per a observadors urbans; també té efectes en la naturalesa i l’equilibri de la vida. La primavera avançada i la tardor tardívola són l’inici de canvis més remarcables.

J.J. Navarro Arisa, «Primavera avançada» (Avui, 27 d’agost del 2006)

Jo demanaria al Govern que fes una campanya publicitària crua com la que, a voltes, es fa per als accidents de trànsit. Una campanya que ens expliqués, per exemple, quants morts de càncer i d’altres malalties greus han tingut lloc l’any passat per culpa d’un diagnòstic tardívol. I tot per no disposar de prou recursos, que han estat malbaratats per l’individu que es visita per refredats cada dia a urgències, o per l’ajuntament de torn. Quantifiquin-ho i expliquin-ho, sisplau. Als nostres fills els corre pressa.

Xavier Roig, «Benestar, mentides i finançament» (Ara, 30 d’agost del 2011)