Definició
Que ofereix un espai lliure, desocupat; espaiós.
No hi ha cap cambra prou badÃvola per a cabre-hi tots.
Els nois poden jugar en aquesta sala, que és badÃvola.
Etimologia
De badar, del llatà vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
Usos
L’interior desprenia olor d’humit, de fermentada podridura. S’havia esvaït aquella olor nostra que l’havia impregnada mentre hi vam viure. BadÃvola per complet perquè el pare n’havia venut els mobles en morir l’oncle Rafel. Casa buida, parets despullades i la pintura bufant-se i desfent-se en un polsim. Taques d’humitat.
Toni Cucarella, Dones d’aigua, hòmens de fang (Alzira: Bromera, 2013), pà g. 65Ara que l’era és badÃvola,
Miquel Bauçà , Els estats de connivència (Barcelona: Empúries, 2001)
ara que tot és batut
i les sitges estan plenes,
la cornella s’hi esbargeix,
quan el sol fa una becaina.
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -Ãvol -a. El d’avui és un suggeriment de Coral Romà , de Barcelona.