Definició
Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri.
Els meus veïns tafanejaven tot el dia: a la botiga, al cafè de la plaça i a l’església.
Què tafanegeu, aquí?
«Qui tafaneja acaba sabent coses que s’hauria estimat més no saber», fa un dels Aforismes del notari, d’Albert Jané.
Etimologia
De tafaner, d’origen incert, probablement alteració de tofoner, derivat de tòfona, aplicat inicialment a persones o gossos cercadors de tòfones que furguen i ho remenen tot. Vegeu-ne més informació ací.
Usos
Fins on soc capaç de reconstruir-ho, i més enllà de la lectura cada cop més atenta del diari, tot devia començar un dia del 1966, al mercat de Sant Antoni; em refereixo a les parades de compravenda de llibres, revistes i cromos que s’instal·laven, els diumenges al matí, al voltant d’aquell mercat municipal barceloní. Jo hi havia anat principalment pels cromos, però estava tafanejant en una parada de llibres i tenia a les mans un exemplar nou, en rústica, de la gruixuda novel·la Éxodo, de Leon Uris, editada per Bruguera l’any anterior. I aleshores un home al meu costat, un altre visitant del mercat, em va dir: «Compra-te’l, nano. Ja veuràs com t’agradarà. És molt bo…».
Joan B. Culla, La història viscuda. Memòries (Barcelona: Pòrtic, 2019)A la gent, la distreu tafanejar i comprovar que malament estan els altres; si els problemes esdevenen espectacle deixen de semblar la nostra creu de cada dia. Aquest vessant catàrtic de les escopinades artístiques té la seva utilitat, però l’aigüera a voltes desemboca per altres conductes. Com que els poetes, bé, els aprenents de poeta, ens passem el dia desfogant-nos i abocant-vos les nostres crisis a la cara, us empastifem l’existència i us obliguem a pensar en problemes irrisoris o massa tràgics que us amarguen innecessàriament. No em sembla bé fer beure als altres la nostra aigua bruta; els escriptors ens hauríem de contenir més.
Núria Perpinyà, Una casa per compondre (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 231
Endevineu el tema de la setmana!
Què tenen en comú els mots que enviem aquesta setmana? El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un exemplar de No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles, de Jordi Badia i Pujol. En sortejarem dos més entre els altres encertants. Consulteu al primer enllaç les bases completes per participar-hi.