furgar v

Definició

1  Somoure i remenar la terra com fa el porc amb el musell.

Els talps tot el dia furguen i han deixat el jardí ple de forats.

2  Remenar una cosa ficant-hi la mà, un bastó, una burxa, etc.

Furgava la bossa mirant de trobar-hi les claus de casa.

Tenia el mal costum de furgar-se el nas amb el dit.

3  Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d’investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.

No pararan de furgar fins que aclareixin el que ha passat.

M’empipa que furguin en el seu passat.

Etimologia

Del llatí vulgar fūrĭcare, ‘escorcollar com una fura’, d’un probable llatí vulgar fura, derivat del llatí fūr, ‘lladre no violent, astut’. Altres mots de la mateixa família són furetejar, furgó, furtar i furtiu.

Usos

  • Torno un altre cop, com embogida,
    a furgar-me la ferida
    que fa massa temps que tinc.
    Uns nous dies tristos de nits clares,
    versos, cartes, moltes cares
    que pregunten si ja vinc.
    Però jo li escric altra vegada
    que prou sé que estic marcada
    pels records d’una abraçada
    i ell en sap bé la raó.
    Tot plegat no fou pas gens alegre,
    un retrat en blanc i negre
    que em fereix encara el cor.

    Chico Buarque, «Retrat en blanc i negre» (1968), versió de Guillem-Jordi Graells. La música és d’Antonio Carlos Jobim i la cançó apareix al disc de Carme Canela Cravo e canela (Fresh Sound Records, 1999)

Tema de la setmana

Traduccions d’altres llengües al català

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “furgar”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

d’ací d’allàdamunt damunt