furetejar v

Definició

Cercar-ho, regirar-ho, tot, ficar-se pertot, per saber, per descobrir, alguna cosa.

Sempre va d’ací d’allà furetejant.

També: furategar

Etimologia

De fura, ‘mamífer carnívor de la família dels mustèlids (Mustela putorius)’, d’un probable llatí vulgar fura, derivat de fur, ‘lladre no violent, astut’.

Usos

  • Si no fos indiscret parlar d’un mateix, diria que jo he estat propens a furetejar en les coses de la vida. Per exemple, quan em trobo en una gran ciutat, m’agrada de donar una volta pels establiments bancaris importants, no pas, precisament, per realitzar alguna operació financera concreta i determinada, sinó simplement per fer-me càrrec del moviment bancari. … És universalment sabut que una de les innombrables raons per les quals valdria la pena d’ésser ric seria per no haver de pensar en el diner.

    Josep Pla, «Els bancs», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 173

Tema de la setmana

Josep Pla i els diners

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

inconsútiltreure’n l’aigua clara