Definició
Acomodar-se en tot a la voluntat d’altri.
És el seu escolà d’amén: a tot li diu que sí.
S’ha enfadat amb mi perquè el contradic; ell voldria que jo fos un escolà d’amén i que sempre li donés la raó.
També: ser un escolanet d’amén
Etimologia d’amén
Del llatí eclesiàstic amen, provinent de l’hebreu amen, ‘en veritat, certament’, a través del grec amḗn [ἀμήν]. Sobre escolà, vegeu aquest mot.
Usos
Per sort, hi ha moltes menes de correctors: jo, almenys, n’he coneguts de tots colors. I no em sembla gens malament, en principi, que un corrector sigui escolà d’amén: la seva missió, al capdavall, consisteix a aplicar unes determinades «normes».
Joan Fuster, «Excessos de llenguatge, excessos de gramàtica» (Serra d’Or, setembre del 1970), reproduït a Escrits sobre la llengua (València: Tàndem, 1994)La Rachel, acostumada de petita a veure’s regida per sa germana, l’obeïa a ulls clucs, i en les converses no era sinó son escolà d’amén.
Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])
Aquesta setmana, enigmot
El tema d’aquesta setmana l’heu de trobar vosaltres. La primera resposta correcta que rebrem a mots@rodamots.cat abans de dissabte 25 a la 1 del migdia guanyarà un exemplar de No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles, de Jordi Badia i Pujol. En rifarem dos més entre els altres encertants. Consulteu aquí la informació completa per participar-hi.
Com a curiositat només:
La frase que he rebut via materna és “ser un escolanet d’amen”, amen, no pas amén.
Pot ser una pronúncia antiga de la paraula amén?
Efectivament, Eugeni S. Reig, a l’entrada escolanet d’amén del seu llibre El valencià de sempre (Bromera 2015) diu:
Aquesta expressió és d’ús habitual en el parlar d’Alcoi. La paraula amén
es pronuncia [’amen], és a dir, la força de la pronunciació recau sobre la a.