pontificar v

Definició

1  Actuar com a pontífex.

Calixt III pontificà de 1455 a 1458.

Un pontífex és un ‘dignatari de l’Església de Roma, bisbe o prelat’; el summe pontífex és el papa.


2
  Parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tenir-ne.

Sempre pontifica però ningú no li fa cas. No pontifiquis sobre temes que desconeixes.

Etimologia

Del baix llatí pontificare, mateix significat, del llatí pontifex, -icis, ‘funcionari romà que vetllava pel pont del Tíber; després sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa; després bisbe, papa’.

Usos

  • Com menys sabem d’una obra, més inclinats ens sentim a pontificar-hi. Com que no en coneixem la complexitat, la despatxem amb quatre tòpics apresos a corre-cuita. Aquest fenomen explica, penso, el recurs fàcil de referir-se a les intencions que tenia l’autor a l’hora d’escriure.
       No deixa de sobtar-me la seguretat amb què molts ciutadans es refereixen als objectius que tenia l’autor.

    Vicenç Pagès Jordà, «La irrellevància de les intencions» (El Punt Avui Cultura, 13 de desembre del 2013)
  • Quant fa que no ens veiem? Deu dies? Doncs són massa, és una tortura cruel i injusta. Camino per Gràcia a tota màquina, treballo treballo treballo. Parlo sense parar, crido, pontifico, deixo anar la meva vehemència que tant detesten els qui no em coneixen (els qui em creuen arrogant i prepotent).

    Anna Tomàs, Florència a la maleta (Barcelona: Estrella Polar, 2009)

Tema de la setmana

Verbs usats (sobretot) en sentit figurat

Un comentari a “pontificar”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esporgar [2]esbrinar