Definició
Cavall jove, des que neix fins que el desmamen o fins que muda les dents de llet.
El poltre és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer.
Va fer el servei militar en cavalleria, ensinistrant poltres salvatges.
Etimologia
D’origen incert, potser d’un llatí vulgar hipotètic pullitru, resultat d’un encreuament del llatí pullus, ‘cria de qualsevol animal’ (d’on prové la paraula poll, ‘pollet’), amb un putro-, ‘cria, poltre’, preromà indoeuropeu; la darrera forma seria la base del dialectal potro.
Usos
Als seus vint-i-cinc anys, Jeremies devia ser l’home més fort dels rodals: l’únic capaç, com havia fet dos dies enrere, de cavalcar un poltre salvatge durant més de cinc hores, sense sella ni brida, a pèl, fins a aconseguir la rendició de la bèstia, perfectament domada. El pasme dels espectadors havia estat complet, i la llegenda de Jeremies com a home forçut s’havia consolidat de forma definitiva. Però això no li treia l’espant d’haver estat atacat aquell vespre.
Sebastià Alzamora, Sara i Jeremies (Barcelona: Proa, 2002), pàg. 75Havia venut catorze cavalls que li pasturaven pels prats, vestia de cuiro i calçava botes enllustrades. Va permetre’s regalar-li al senyor Llopart el millor poltre de la ramada en gratitud per haver-li estalviat el reclutament.
Lluïsa Forrellad, Retorn amarg (Barcelona/Manresa: Angle, 2008)
Tema de la setmana
Animals joves