Definició
1 Seient de cuir, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament.
S’havia acostumat a cavalcar sense sella.
2 animal de sella Bèstia destinada a ésser cavalcada amb sella (cavall, mul, ase, etc.)
Etimologia
Del llatí sella, ‘cadira’, d’una forma arcaica sed-la, derivat de sedere, ‘seure’. Altres mots de la mateixa família són assentar, posseir, setge, dissident, assessor, president, presidi, residu, sessió i subsidi.
Usos
Havia après a cavalcar quan vaig fer el servei militar. Teníem un capità d’equitació que devia haver-se iniciat en un circ: ens feia muntar drets dalt de la sella, després de cara a la cua, més tard estirats damunt el llom de l’animal, i el seu exercici predilecte era un llarg galop sense estreps. No sé, és clar, quin és el meu estil com a genet, perquè no m’he vist; però estic convençut que el nostre capità va fer-nos perdre la por als cavalls.
Avel·lí Artís-Gener, 556 Brigada mixta (Barcelona: Proa, 1999 [1943]), pàg. 112Que bé que ens trobem damunt els nostres camells! Amb una gran manta vuit voltes doblegada he aconseguit de fer-me un còmode i ben ample seient sobre els durs barrots de la rònega sella àrab col·locada damunt el gran gep de l’animal. Dos llargs poms de fusta en ressurten, davant i darrere. El posterior fa l’ofici de respatller, mentre que el del davant el faig servir com de penja-robes, per penjar-hi el kòdak, la cantimplora de l’aigua, i, si vull, també una corda, que amb una ampla baga a cada extrem fa l’ofici d’estreps on reposar els peus.
Dom Bonaventura Ubach. L’home, el monjo, el biblista, de Romuald M. Díaz i Carbonell (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), pàg. 61
Tema de la setmana
Mots relacionats amb els cavalls