El pobre minyó no cometé una barbaritat perquè Déu és bo. Després de llegir una i vint vegades el malaurat paperet, abans que se li enfosquira el cervell, tingué la valentia de llegir-lo abans de sopar al seu pare i germanets. Aquestos se sentiren també altament ferits pel que se li feia al fill i germà.

Jordi Valor i Serra, «Rapsòdia tràgica», dins Històries de munyanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009 [1959])

La qüestió important radica en el fet que no hi ha una incorporació seguida de gent jove a la nostra literatura, en el País Valencià. És clar que aquesta dificultat és permanent entre els valencians, d’ençà que començà la Renaixença. La continuïtat literària es manté, ací, perquè Déu és bo, vull dir per xamba i per miracle.

Joan Fuster, carta a Tomàs Garcés, 22/12/1955, reproduïda a L’Espill, segona època, núm. 10, primavera 2002