En declaracions al diari Levante, l’alcalde [de Bellreguard, Àlex Ruiz] diu que es planteja treure el passeig marítim i retornar la platja al seu estat natural. És la solució definitiva per evitar futures destrosses de temporals com el Gloria que, com diuen els meteoròlegs, cada cop seran més freqüents. Diu que cal reflexionar si ha arribat el moment de plantejar-se un canvi en el model urbanístic de les costes. No té cap sentit «malgastar milionades» a reparar tot el que s’hi malmet perquè tard o d’hora tornarà a passar el mateix.

Quim Monzó, «‘La mer, toujours la mer’» (La Vanguardia, 30 de gener del 2020)

En 1915, Josep Maria de Sagarra escriví també la seva elegia del passeig de Gràcia. És una elegieta dedicada a Rafael Llimona. Una nit de pluja tardoral i deserta, de fulla morta, el poeta hi enyora les cares dolces que hi veié a migdia.

Ara que és nit i plou per dar i per vendre
i els arcs fan una llum mig apagada
i han dut les bruixes un grapat de cendra
que allunya l’estelada;
oh bell passeig que et desempolses
profund de soledat i d’harmonia,
¿què has fet del bé de Déu de cares dolces
que reien a migdia?

No hi hagué ningú, en aquells anys, fins les persones més lligades amb les rusticitats de la terra, que en aquella fira de vanitats no tingués algun disgust apte per a ésser registrat sobre el paper. Algun dia se’n farà una antologia i es podrà veure. El passeig de Gràcia fou la nina dels ulls dels barcelonins i socialment fou importantíssim.

Josep Pla, Barcelona, una discussió entranyable (1956)