Barcelona és una de les ciutats d’Europa en què la carn ha estat sempre de més baixa qualitat. De tota manera, existia llavors [últim terç del segle XIX] la Carnicería Modelo de la Rambla, que era d’uns senyors francesos, en la qual no es tallava més que bou. Aquest establiment ha presentat la millor carn que s’ha servit a Barcelona potser des que la ciutat existeix. La gent, però, deliberava abans de comprar a la referida carnisseria, perquè la carn hi valia deu cèntims més la terça que en les altres. Déu dóna faves a qui no té queixals!

Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps (1955)

   —Et puc preguntar una cosa?
   —Estic treballant —va protestar el jove, revestint les seves paraules de desídia.
   —Només serà un minut.
   —Mai és un minut.
   —Sisplau, és important.
   —Per a qui?
   No va saber què respondre-li, però ja era igual. En Brandon va mirar el seu company. L’altre dependent li va expressar alguna cosa més que resignació, comprensió o ànim amb la mirada. Proclamava obertament que si ella l’hagués anat a veure a ell, no li posaria tants obstacles, i que l’envejava sanament.
   O potser no.
   Potser l’odiava per allò que Déu dóna pa a qui no té queixals.
   —Ara torno.

Jordi Sierra i Fabra, Radiografia de noia amb tatuatge (Barcelona: La Galera, 2007)