Definició
A correcuita, amb presses, sense dedicar-hi el temps degut.
Com que feia tard, va arreplegar totes les coses a cuitacorrents i es va descuidar d’apagar el forn.
Abans de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans publicada el 2016, aquesta expressió s’escrivia amb guionet: a cuita-corrents.
Usos
El 24 d’agost de 1944, la novena companyia de la segona divisió blindada del general Leclerc («la nou») es dirigeix a cuitacorrents cap a París, encapçalada pel capità Dronne, l’adjunt del qual era el tinent Armando Granell, cap de la quaranta-novena brigada mixta durant la guerra d’Espanya…
Francis Sureda, «De la guerra civil espanyola a la segona guerra mundial», dins Les ruptures de l’any 1939 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000)