Quan al mes de febrer de 1939 passen la frontera cap a l’exili, derrotats i aclaparats, els espanyols són conscients que la lluita contra el feixisme no ha acabat. «Aviat us tocarà a vosaltres», «Avui nosaltres, demà vosaltres», diuen amb profètica amargor els exiliats als primers francesos que els acullen.

Francis Sureda, «De la guerra civil espanyola a la segona guerra mundial», dins Les ruptures de l’any 1939 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000)

En trobar-se un altre cop davant la casa de Manolo, Agustina es va sentir aclaparada per la sensació d’incomunicació, pel mur d’indiferència que l’havia separat de l’altra dona. Agustina se sentí inoportuna missatgera d’un món diferent que allí no comptava i que no treia cap a res.

Helena Valentí, La dona errant (Barcelona: Laia, 1985)