rècula f

Definició

1  Colla d’animals de càrrega.

2  (fig.)  Conjunt de persones o coses que van l’una darrere l’altra; reguitzell.

Una rècula de promeses electorals incomplertes.

Etimologia

De l’antic rècua, probablement de l’àrab räkba, ‘cavalcada, comitiva, caravana’, de l’arrel rákab, ‘cavalcar’.

Usos

  • Per les carreteres de Puigcerdà, de Camprodon, de Prats de Molló, de Darnius, de la Jonquera i de Portbou van passar gentades famèliques i esparracades enmig de ramats d’ovelles, cabres i vaques, de rècules de mules i cavalls. Molts animals van morir de fred, de fam i a causa de les epidèmies.

    Francis Sureda, «De la guerra civil espanyola a la segona guerra mundial», dins Les ruptures de l’any 1939 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000)