Definició
Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió i la produïda per un cop o qualsevol altra causa mecànica en una làmina metàl·lica.
Ha caigut i s’ha fet un bony al front.
Una olla plena de bonys.
Etimologia
D’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’.
Usos
Res no deforma tant
Miquel Martí i Pol, «El més dur sempre guanya», dins La pell del violí (Barcelona: Empúries, 1987), pàg. 27
com la vida mateixa:
aquest malson de créixer
esgotadorament
dins un cos endurit,
ple de bonys i arrugues
que cap pluja no estova.Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb sostre, i vam sortir en una terrassa tota plena de nens. Duien el cap afaitat, tots tenien el cap ple de bonys i només se’ls veien ulls.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)