cobejar v

Definició

Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d’una cosa o d’una persona).

El marquès sempre va cobejar la riquesa que havia acumulat la seva cosina.

Usos

  • Fins quan aquesta societat patriarcal, que es demostra estadísticament letal? Serà per al 3000 la tan cobejada societat paritària? La veritat és que tanquem un segle que va començar amb unes avantpassades que no tenien ni el vot al món occidental, que és en definitiva l’únic que conec una mica.

    «Sui ipsius nudator» (Avui, gener del 1998)