escometre v

Definició

Dirigir-se amb força contra algú per combatre’l, atacar-lo envestint.

No s’atrevien a escometre un enemic tan poderós.

El va escometre a cops de bastó.

Usos

  • I, les estones de repòs, l’angoixa
    tindré del qui, sabent-se vulnerable,
    ignora d’on serà escomès tot d’una,
    o, abandonat a l’oci rutinari,
    cap altre afer ocuparà ma vida
    que de la mort l’adveniment pacífic.

    Guerau de Liost [Jaume Bofill i Mates], «Elegia senil o pronòstiga que fa de sa futura valetudinitat» (Somnis, 1913)
  • En aquell moment crucial no tingué el consol de clamar al cel o de sentir-se voltat d’enemics que li servissin per a desfogar-se. L’enemic era ell i això li va permetre de concentrar l’odi, de tenir-se sempre a prop i a punt d’escometre’s.

    Pere Calders, L’ombra de l’atzavara (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1964]), pàg. 248