marranejar v

Definició

Fer una marraneria.

El nen va marranejar una bona estona fins que va aconseguir que l’agafessin en braços.

marraneria  f

Rabiola d’un infant, amb crits, plors, espernetecs, rebolcades, etc.

Usos

  • Quan Blair mateix, enfront de la malvestat futbolera, anuncia mà dura contra l’alcohol, la policia arresta un adolescent ebri en una cèntrica plaça londinenca: és el seu fill gran, mentre el menut, un nadó, marraneja a casa, imaginem, gaudint del regal de la primera dama espanyola, amb la vènia de la reina.

    Marta Pessarrodona, «Homenets» (Avui, 19 de juliol del 2000)