romanço m

Definició

(pl.)  Brocs, històries, dilacions.

«Digue’m d’un cop si et presentaràs a les pròximes eleccions i no em vinguis amb romanços, ara», li va dir Duran Lleida a Jordi Pujol.

Usos

  • «La primera obligació d’un escriptor és observar, relatar i manifestar l’època que li ha tocat de viure»: la resta són romanços. Les pretensions del subjectivisme acalorat li repugnen.

    Joan Fuster, «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» (introducció a El quadern gris) (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 23
  • Encara falta mitja hora… Mira, jo, pel meu poc parentiu amb la tia Berta, no he tingut necessitat de servar dol rigorós més d’una setmana. A banda, això són tot romanços i convencionalismes. Però en fi, cal acceptar-los.

    Enric Valor, Sense la terra promesa (1980)

Temes i etiquetes