Definició
1 Figura humana feta de draps, de pasta, de fusta, etc., a vegades amb aire grotesc.
El director general sempre enxampava els funcionaris del seu departament fent ninots de paper.
Un ninot de neu.
2 (fig.) Nom aplicat a una persona que es deixa manejar, es presta a servir d’objecte de burla, etc.
Tothom en fa el que vol: és un ninot.
3 Figura de persona o d’animal dibuixada o esculpida amb un cert aspecte grotesc o caricaturesc.
4 A les falles de València, figura de persona o d’animal que forma part d’una escena.
Etimologia
De nin, ‘infant, nen’, d’un llatí vulgar ninus, ‘infant petit’, de creació expressiva infantil; qui fa ninots és un ninotaire.
Usos
Em fa ràbia que hom tafanegi quan pinto, dibuixo o escric i és una poca-soltada irreflexiva que mai no he après a bandejar. Un dia era a la redacció de La Publicitat i hi feia els ninots per a la pàgina infantil dominical.
Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 3 (Barcelona: Pòrtic, 1991), pàg. 62El meu pare em va demanar que fes una secció que volia publicar a cada número: una pàgina sencera en la qual havia d’explicar anècdotes o acudits, sobretot referits a exiliats, amb ninots que signaria «Tísner», mentre que el text duria el nom veritable en comptes del pseudònim. La vam titular «El Pla de la Calma» per tal de fixar bé que tota aquella intranscendència hi era per a atorgar un xic de repòs en el rost trajecte.
Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990)