Vam quedar que si la patrulla no havia retornat al cap de cent vuitanta minuts, ens jugaríem el tot pel tot i sortiríem a cercar-los.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 115

Doncs al susdit Veguilla, que és poble petit i clavat entre les muntanyes i amb bons boscos i rius i terra ben cultivada de moresc, mongetes i vaques vam decidir de tornar a fer la guerra de la nostra manera, jugant-nos el tot pel tot, i alliberant-nos abans que altra cosa de la indumentària galega natural, que és feixuga i cenyidora, i vestir-nos a la nostra manera asteca tenochca de l’Aztlan, que en mala hora havíem deixat.

Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (1968)