Definició
1 Fer burla o ridícul d’algú.
Reien d’ells escarnint-los.
2 (pop.) Imitar les accions, maneres, veu, etc., d’algú, especialment com a burla.
D’amagat, el secretari escarnia la manera de parlar del president.
Etimologia
Probablement del germànic gòtic skaírnjan, mateix significat.
Usos
—Faig tallers literaris als matins. Si vols, t’ensenyo una còpia del material que tinc, perquè me’n donis l’opinió.
Empar Moliner, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 68
Si la Feli hagués sentit que deia «material», l’hauria escarnit sense pietat.I llavors pregunto per tots, per cada casa que queda al poble i per tot allò que se m’acut. Quan hi ha algú de fora no em fan callar. Segons què dic, m’escarneixen una mica. És una forma de ser important quan saps ben segur que t’has convertit en una vella tan inútil com trapella.
Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)