Una de les coses per les quals la meva generació tingué més desafecte fou per l’esperit del «Patufet», per Josep Maria Folch i Torres, pels Pomells de Joventut, per les «Pàgines viscudes», pel Massagran, pel Bolavà, pel Pegantinc i altres impressionants collonades. Sagarra tenia un vertader odi per aquest petit món de mediocritats sinistres, provinents de l’autèntica classe mitjana indígena, que hi era admirablement interpretada.

«Josep Maria de Sagarra i la seva prosa», dins Retrats de passaport (1960)