Definició
1 Dispositiu que, reflectint la veu de qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny.
El tornaveu de l’apuntador en un teatre.
2 Eco.
3 (fig.) Persona que repeteix o transmet allò que una altra diu.
Usos
Ronc tro de trons que en baixar suspèn, a l’estimbar-se,
Jacint Verdaguer, L’Atlàntida (1877), cant quart, «Gibraltar obert»
cingles i mars; i al cel, que fa de tornaveu,
tement morir, los astres i mons semblen parar-se
a oir la nova, altíssima paraula del gran Déu.
Tema de la setmana
Verdaguer