badoc -a adj i m i f

Definició

Que bada o s’encanta mirant alguna cosa.

Davant l’aparador hi havia una munió de badocs.

Etimologia

De badar.

Usos

  • Diners fan vui al món lo joc
    e fan honor a molt badoc.
    A qui diu «no» fan-li dir «hoc»,
    vejats miracle.
    Diners, doncs, vulles aplegar.

    Anselm Turmeda, «Elogi dels diners» (s. XIV)
  • Els barcelonins tenen —tenim— fama de badocs. Deu ésser, segurament, una fama ben justificada, encara que no creiem que aquesta qualitat —en el sentit ampli del terme— sigui exclusivament nostra, sinó més aviat pròpia dels habitants de totes les grans poblacions, on, entre tanta gent, sempre n’hi ha de disposada a badar.

    Albert Jané, «Els badocs» (Avui, 27 d’agost del 1980)

Enllaços

Temes i etiquetes