borrall m

Definició

1  Porció petitíssima (d’una cosa).

2  no entendre-hi (o no saber-ne, etc.) un borrall: no entendre-hi, no saber-ne, etc., mica.

Etimologia

Del llatí tardà burra, ‘drap bast de llana’, d’origen incert en llatí.

Usos

  • Dintre la seua ignorància impenetrable, havia pensat, abans d’emprendre el primer viatge que féu per Europa, una curiosa teoria lingüística: «Si parle en valencià, m’entendrà tot lo món». … No cal dir que la seua teoria s’estavellà lamentablement contra la realitat, i que a fora no n’entengueren ni un borrall, del que ell els parlava.

    Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 84
  • Destino era, una mica, el reducte d’aquest periodisme; i Pla n’era l’estrella més brillant. Nèstor Luján aprèn, naturalment, de Pla; aprèn, sobretot, l’ofici de Pla, capaç d’escriure una guia sense baixar del vaixell —i Xammar prou que li ho criticaria— o d’escriure dignament d’algun tema sense entendre-hi ni un borrall.

    Agustí Pons, «Nèstor Luján, ‘Destino’: indestriablement…», dins Deu daus (València: Tres i Quatre, 1991), pàg. 181