congost m

Definició

Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.

Etimologia

Del llatí vulgar congustus, contracció de coangustus, ‘estret’.

Usos

  • La diligència havia sortit de Barcelona a primera hora del matí i havia d’arribar a Igualada a primera hora de la tarda. Però en arribar al principi del congost de Martorell, els de la temible quadrilla de bandolers del Ros de l’Ordal, tots ells ben armats amb escopetes i trabucs, els esperaven en un revolt del camí.

    Albert Jané, «La diligència», dins Noranta-nou contes (1995)
  • Mig monestir, mig fortalesa, voltat d’altes i fortes muralles, Sant Sabes seu en lo rost d’un pregon i aspre congost, al fons del qual corre anguilejant lo torrent Cedró, avui, com gairebé sempre, sens una gota d’aigua.

    Jacint Verdaguer, Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889)

Temes i etiquetes