gorg m

Definició

Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.

A l’estiu sempre anàvem a banyar-nos al gorg que es forma al costat dels pollancres.

«A gota a gota, es fa gorg»: vol dir que la insistència de forces petites arriba a produir efectes grans (Diccionari català-valencià-balear).

Etimologia

Del llatí vulgar gurgus, alteració del llatí clàssic gurges, -itis, ‘gorg; mar fonda; gorja humana’.

Usos

  • Júlia s’havia estimat la sensació de profunditat que li causava aquell noi, tan jove, i que de tot en treia un record. Se l’imaginava com un gorg mig amagat que el bosc esquitxa, i il·lumina la llum filtrada pel fullam.

    Helena Valentí, La dona errant (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 23
  • Aleshores me n’anava al riu, en un revolt on les aigües s’aturen tot formant gorgs, i m’asseia a la vora. M’entretenia llançant-hi còdols, només per veure la meva imatge, que semblava no acabar-se mai. Jo era tots els nens del món, un jo gairebé infinit, format per tantes cares com es reflectien a les aigües del gorg, una cara que s’estenia cap a una altra, cap a una altra, fins que les aigües no s’aturaven, calmades, i jo tornava a començar.

    Montserrat Roig, El cant de la joventut (Barcelona: Edicions 62, 1989)

Tema de la setmana

Accidents geogràfics

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

congostfoia