Si hi ha alguna certitud, és que desitgem per no morir-nos. Heus aquí que aquesta frase, l’he manllevada dels poetes. Si us plau, no me la prenguéssiu pas com una sentència. Els que fem prosa hem de ser a la força un pèl modestos, contenir el devessall d’imatges per tal de no quedar ridículs. La prosa és una altra història. Volar arran de terra i tastar, de tant en tant, una mica del cel. Però amb cautela.

Montserrat Roig, «L’encantament del cor» (Avui, 23 de desembre del 1990)

Un devessall de paraules incomprensibles li esclatà a les orelles. I bé que ho provava, la noia, de fer-se entendre, però no li sortia cap altra cosa que aquelles paraules estrangeres, dites de pressa, amb urgència, atropelladament.

Isabel-Clara Simó, La salvatge (Barcelona: Proa, 1994)