Definició
En gran manera, amb excés; fórmula d’afirmació intensiva.
Amb els diners que em dona per la casa, en tinc prou i massa.
Etimologia
L’adverbi massa resulta d’un ús del substantiu massa (del llatí massa, ‘massa, amuntegament’) adverbialitzat a manera de complement circumstancial, semblant a la locució en massa, fet propi de la llengua catalana, si bé compartit per certs parlars occitans antics i alguns del nord d’Itàlia.
Usos
La guerra la vaig fer des de les joventuts socialistes unificades i a la secció femenina. En representació de la meva organització local vaig assistir a un ple de vegueria i, com a delegada d’aquesta organització, al ple nacional de Catalunya. Per un conjunt de circumstàncies em vaig trobar un dia membre de l’Executiu de la JSUC. I d’allí no vaig passar. Ja era prou i massa per a una noia de poble, ignorant teòricament, foguejada en accions primàries, d’un romanticisme o d’una ingenuïtat increïbles avui.
Teresa Pàmies, Va ploure tot el dia (1974)—Pieretto, no saps com t’agraeixo que ens hagis volgut portar aquesta nit.
Jesús Bonals, Uns ulls plens de mar (Barcelona: Columna, 1994)
—T’asseguro que no ho he pas fet per gust, a fe de Déu —va dir ell.
—Ja ho sé, per això t’ho dic.
—Prou i massa que ho vaig haver de fer de jove, de navegar de nit! Durant la guerra, quan anava a Còrsega a fer el contraban…
Tema de la setmana
Paraules i expressions relacionades amb l’excés, la desmesura