esbarriar v

Definició

Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la; escampar coses aplegades, ordenades.

No sé pas on són les tisores: algú ha remenat els calaixos i les ha esbarriades.

Si el gat torna a esbarriar les escombraries, rebrà.

Amb la ventada, s’han esbarriat tots els papers que tenia damunt la taula.

Etimologia

Probablement de l’àrab barrî, ‘forà, allunyat’ (derivat de l’àrab clàssic barr, ‘afores’), amb influx de mots parònims o quasisinònims, com espargir, esgarriar.

Usos

  • Com sempre passa als llibres, a les pel·lícules i alguna vegada a la vida, un soroll de telèfon li va esbarriar el fil conductor del flashback.

    Empar Moliner, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 75
  • Les flames s’havien apagat i només quedava la cendra, no li agradava, la cendra dels morts. L’esbarrià amb el ferro, entre menudes guspires, i se serví un vas de vi del Rin, fresc, ara que l’Ingrid dormia.

    Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz (Barcelona: Columna, 1994)

Temes i etiquetes