esburbat -ada adj

Definició

Eixelebrat; mancat d’atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament.

Usos

  • El senyor Jaume Alzina era un home grassot, pagesívol, de moviments resolts i de parlar una mica esburbat; molt bona persona, però d’una mentalitat més tost primària i sense conreu. Li agradava fer ostentació d’un cert punt de grosseria.

    Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 82
  • Semblava mentida la diferència de temperatura i de densitat de l’aire que hi havia entre la zona alta i la zona baixa. Pels voltants de la catedral la xafogor era insuportable. I els turistes amb calçons curts, cridaners i esburbats, feien esgarrifar les pedres escalfades del barri.

    Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985)

Tema de la setmana

Termes per a descriure persones

Temes i etiquetes

2 comentaris a “esburbat -ada”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gànguilapersonat -ada