—Aquests —assenyalava cap al menjador amb un gest vague— són una colla de borratxos; van de turca en turca com papallones de flor en flor. Ara els sentiràs escopir el cafè; no ho diguis a ningú —i es tornava a posar el dit als llavis—, els he omplert la sucrera de sal.
   —Comandant, sé misteris més terribles que els de vostè.

Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 78