Mossèn Joan Terricabres, el capellà titular de la presió de la plaça del Blat, deu anys al càrrec després d’unes oposicions renyides perquè el càrrec era vitalici, i cinquanta-set condemnats en el seu expedient (brillant, perquè només sis se li havien resistit), va franquejar les portes. En una mà duia un espelmot estrany i a l’altra un llibret negre mig desdentegat. Al mig de la boca, el somrís. Llavors, després d’haver-se fet una idea sobre el nouvingut, l’Andreu se li va llançar als peus, mossèn, sóc innocent, això és un error, i el mossèn pensava demà m’afaitaràs: tots diuen el mateix, o quasi tots.

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)