Al costat de la literatura llibresca, sempre hi hagut lloc en la cultura popular per a obres més contingents, més breus, i al mateix temps molt més conegudes i esteses. És el cas, per exemple, de l’anomenada literatura de canya i cordill, formada per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa. Nascuda amb la impremta, comprèn tota mena de gèneres: cobles i romanços, vides de sants, malifetes de lladres i bandolers, relats històrics, notícies d’actualitat, calendaris, etc. I se l’anomena d’aquesta manera perquè sovint els botiguers que la divulgaven —els cecs, tanmateix, van ser-ne els principals propagadors— solien estendre la seva mercaderia en un pany de paret tot subjectant-la amb canyes damunt cordills estesos.

Antoni Dalmau, Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)