Descalç sobre el trespol, amb mosques que mai dormen,
juraria que he vist cavalls als canelobres.
D’ajagut juraria que els llençols són el vent,
que la cambra és la tomba on pens el que no dic,
tan avesat a escriure quan l’escriguera és molta,
sentint dormir els fills, i que demà és divendres.

Damià Huguet, «Febrer en punt», dins Guarets a l’alba (Barcelona: Edicions 62, 1987)

Per a mi la prova diamant d’un escriptor (la prova de bonior, de gust, de saviesa, de seducció i d’altres sentits bessons d’un escriptor) és fàcil de fer: si em fa escriguera. Si em fa escriguera és bo i basta (ah! i escriguera vol dir ganes d’escriure, no ganes d’escriure com l’escriptor que em fa escriguera). Xesca Ensenyat em fa escriguera i sempre la tenc a prop.

Biel Mesquida, «Avui xescaensenyatarem!», al blog Plagueta de Bord, 27 d’octubre del 2009