nòmer v

Definició

Dir-se, anomenar-se.

Aquest home nom Joan.

«Vós sou rosa i nomeu Rosa | i nom de rosa teniu; | vós sou roseta hivernenca, | rosa d’hivern i d’estiu» (cançó popular mallorquina).

Etimologia

Originat d’una pregunta com Què ha nom?, pronunciada Què nom, interpretada com un verb en tercera persona.

Usos

  • Mon pare havia nascut l’any 1854. Nomia Josep Moll i Vidal, però era conegut a tot Ciutadella (i gosaria dir a tot Menorca) amb el sobrenom d’En Mollet. Aquest diminutiu li venia, en part, de la seva poca alçada física, i en part, també, de la seva extraordinària simpatia. Ja se sap que certs diminutius tenen sovint un matís afectuós que no té res a veure amb la grandària. Jo he conegut un senyor que era de gran alçada i corpulència i que tota la vida va ser anomenat el senyor Joanet Sintes: un Joanet gegantí —com en Joanet de l’Onso de les rondalles—, però ple de simpatia i d’acudits riolers que el feien esser mirat com un nen gran. Doncs mon pare tenia també aquest do de la simpatia irresistible, de la gràcia atractiva, de l’humorisme perpetu.

    Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 16

Tema de la setmana

Francesc de B. Moll (1903-1991)

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

amitger -aa la fotrenca