amitger -a m i f

Definició

Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges.
També: mitger -a

Etimologia

Format sobre a mitges.

Usos

  • La tia Cisca, la viuda, va decidir anar a viure a Ciutadella. Els meus cosins trobaren feina dins la ciutat i abandonaren el «lloc», Son Fe, que des d’aleshores va esser llogat a amitgers externs. Tot l’encant de la terra pairal quedà romput per sempre.

    Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 34

Tema de la setmana

Francesc de B. Moll (1903-1991)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bronzí -inanòmer