Em temo que no us cregueu com a cosa ben certa aquesta estranya nativitat. Si no us la creieu, tant me fa, però un home de bé, un home de seny, es creu sempre allò que li diuen, i allò que veu escrit. És que res d’això és contrari a la nostra llei, a la nostra fe? És contrari a la raó, a la Santa Escriptura? Pel que fa a mi, no trobo res escrit a la santa Bíblia que hi sigui contrari. I, si aquesta hagués estat la voluntat de Déu, diríeu que no podia fer-ho? Apa, feu-me aquest favor, no us entrelligasseu mai l’esperit amb aquestes idees vanes i presumptuoses, perquè, jo us ho dic, per a Déu no hi ha res impossible, i, si ho volgués, les dones, d’ara endavant, tindrien sempre els fills per l’orella.

François Rabelais, Gargantua i Pantagruel, pròleg i traducció d’Emili Olcina (Barcelona: Laertes, 2011), pàg. 39