clatell m

Definició

Nuca; part posterior del coll corresponent al lloc on s’ajunta l’espinada i el cap.

Tenia el clatell colrat pel sol.

Es va posar les mans al clatell mentre contemplava el paisatge.

«Té es mal en es turmell, i li curen es clotell», es diu de qualcú que aplica remeis inadequats, fora de lloc (Balears).

També: clotell, bescoll, bascoll, nuca, tos, occípit.

Etimologia

Alteració de clotell, variant del mateix mot, de clot, d’origen incert, possiblement preromà, d’un klopton, ‘amagatall, forat per a amagar-se’, d’una llengua indoeuropea. Altres mots de la mateixa família són clatellot, clatellada i clatellut, ‘que té el clatell gros’.

Usos

  • I els clots més aviat són a terra i no són gaire profunds: però el clatell sembla que ve del clotell que hi tenim; i algú en té també un de molt bufó a la barbeta, per on més d’un cop s’enfila l’amor.

    Joan Solà, «El clot, el sot i el forat» (Avui, 30 d’octubre del 2003)
  • Quan no saben què fer, els pagesos del Collsacabra es graten el clatell. Sembla que tinguin al clatell un petit aparell de rellotgeria amb el qual donen corda al cervell per posar-lo en funcionament.

    Josep Pla oral, recull de Josep Valls (Barcelona: Acontravent, 2011), pàg. 40

Tema de la setmana

Parts del cos

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aixellagargamella