Casada als catorze anys amb un home molt més gran —aleshores recomanaven que les noies es casessin ben joves i així no tindrien temps d’enamorar-se—, la nostra dona potser espera que el marit torni de mar o bé busca l’ombra d’un amant que no pot atrapar.
   Les finestres gòtiques, com després els balcons i els terrats, devien incitar a les aventures clandestines, per això els moralistes recomanaven que les dones no fossin «finestreres». Des de la finestra observaven els músics i els balladors, els seguicis fúnebres, les execucions i els cossos mutilats, i el brogit dels venedors i forasters.

Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 124