Obadja, amb bon criteri, aprofità la boca d’un carreró estret i fosc per creuar. Susanna mirà avall i no veié res, ni l’empedrat no es distingia, solament la flaire perfumada li indicà que eren a l’atzucac dels especiers. Ple de bullícia durant el dia, solitari i fosc a aquella hora, era tan senzill travessar-lo arran de terra com complicat resultava fer-ho al nivell de les teulades. Però no s’atribolà, sabia que fugir contravenint els costums establerts pels homes l’obligava a fer cabrioles o caminar per l’aire, si és que volia mantenir cos i ànim sencers.

, El desordre de les dames (Alzira: Bromera, 2009), pàg. 12

Dimarts, 4 de maig de 1937. He passat molt mala nit. La remor dels autos o els camions que travessaven la nit feia tremolar els vidres de la finestra, i aquesta fressa ha vingut tot sovint acompanyada de la bullícia de les corredisses i l’espetec dels trets. Ha estat angoixant. Al poble, la violència la podia veure; aquí només l’he pogut intuir a través dels sorolls. D’en Ramon, aquest matí encara no en teníem cap notícia. Avui ningú no ha anat a treballar.

Armand Carabén, El diari de la Queta Canals (Barcelona: Empúries, 2008), pàg. 161