Definició
Tot al més, com a màxim, pel cap alt.
Ho enllestiré demà, o, a tot estirar, demà passat.
Pot valer cinc euros, o, a tot estirar, sis, però no més.
No hi havia gaire gent a l’assemblea; a tot estirar érem trenta persones.
Etimologia d’estirar
De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
Usos
Des que l’home és home, el seu instint i la seva vocació ha estat «parlar». Ara procuren que no parli. O que, a tot estirar, repeteixi el que sent. Hi ha una sòrdida i sorda conspiració per a convertir-nos de parlants en oients. I què sentim? Qui sentim? El mestre d’escola, el locutor de ràdio o de televisió, i gairebé ningú més.
Joan Fuster, «Les llengües de demà» (1972), reproduït a Escrits sobre la llengua (València: Tàndem, 1994)No demanis comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.
Joan Fuster, Judicis finals (València: Bromera, 2003 [1960])
Tema de la setmana
Els anys acabats en 2 són fusterians: Joan Fuster va néixer el 1922 (90è aniversari), va morir el 1992 (20è aniversari) i va publicar Nosaltres, els valencians el 1962, justament ara fa 50 anys. Més aniversaris: avui fa 5 anys que rutlla Minimàlia. Encara no us hi heu apuntat? Mira que és fàcil: només cal fer clic aquí, posar-hi la vostra adreça i a partir de demà rebreu la frase del dia (que no és la mateixa dels missatges de CD1M) a la vostra bústia. Per conjuminar tots aquests aniversaris, aquesta setmana la dedicarem a mots trets d’aforismes i altres textos de Joan Fuster.
