Definició
1 Que està en estat de repòs; que és inactiu.
2 En les llengües semítiques, dit de la lletra (gairebé sempre una semivocal) que, en no dur vocal, no és pronunciada.
Etimologia
Del llatí quiescens, -ntis, participi present de quiescere, ‘reposar’, derivat de quies, -etis, ‘repòs’. Altres mots de la mateixa família són aquiescent (que consent), aquietar (calmar, apaivagar) i quedar (de quet, -eda, variant de quiet).
Usos
Aturada ja la vida,
quiescent, vell i nafrat,
he sentit una gran crida
que a benaurança convida
per un camí no fressat.Delerós, enderiat,
he pres tot d’una embranzida;
fent un salt fora de mida,
sobtadament m’he envolat.Com és que m’he desvetllat
«La paraula», dins A hores petites (1981)
en una serra tan alta?
Tema de la setmana
Setmana dedicada a Joan Vinyoli amb poemes musicats per Xavi Múrcia (A través de Vinyoli, Discos a Mà 2014)