gaubança f

Definició

Viva alegria, goig extremat.

La victòria de l’equip de futbol local va ser motiu de gaubança general.

Etimologia

De gaubar-se, ‘alegrar-se d’alguna cosa’, alteració de gabar(-se), ‘burlar-se, vantar-se’, pres segurament del francès antic gaber, se gaber, mateix significat, mot probablement germànic.

Usos

  • Quina no devia ésser, doncs, sa sorpresa quan, enmig d’aquesta gaubança que el tenia boig de joia i més disposat que mai a deixar-se pessigar la butxaca per l’entremaliada i insaciable italianeta, una tarda, en arribar a l’hotel, trobà que, «la ximple!», li havia fugit sense ni deixar rastre de ses petjades?

    Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])
  • Mentre na Caterina es disposa a menjar l’escudella que li ha portat, ell s’allunya d’allà tan aviat com pot. S’ha d’afanyar si vol passar desapercebut i evitar que el trobin a faltar. No pot evitar sentir un calfred de gaubança en imaginar el que li ha promès la donota… Deu ser veritat?

    Glòria Sabaté, La filla de Lilith (Barcelona: Edicions B, 2016)

Tema de la setmana

Mots formats amb el sufix -ança

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

puixançamalfiança