endrapar v

Definició

Menjar voraçment (col·loquial).

Endrapava com un lladre!

Endrapen quilos i quilos de caragols en un sol àpat.

Etimologia

El sentit literal d’endrapar és ‘aplicar drap a la superfície d’un objecte’, de drap, del llatí tardà drappus, mateix significat, d’origen preromà, probablement indoeuropeu, però no cèltic.

Usos

  • Res no coneix del bé ni el mal, tal dona.
    De feines, només sap la d’endrapar.
    I si mal hivernada un déu envia,
    tremolosa de fred no li ve al cap
    ni posar-se el seient més prop del foc.

    Maria Mercè Marçal, «D’antologia», dins Cau de llunes (Barcelona: Proa, 1977)
  • Però en Roc ja havia acabat. En Tano menjava a poc a poc, i es feia durar la ració. En Roc, que duia sempre gana, aviat havia endrapat la teca. Va alçar-se i caminà una mica carrer enllà. No hi havia a penes gent, però va veure uns nens jugant en una placeta. Va acostar-s’hi i se’ls mirà de lluny. Els nens jugaven a pilota i de tant en tant feien un gol. El qui feia de porter va donar-li una ullada i prou. Eren nens que anaven ben vestits, i cridaven molt. En Roc pensà en la seva roba deslluïda, però si l’haguessin convidat a jugar amb ells, no s’hi hauria pensat pas gens. Ell havia practicat, al barri, amb algun altre xicotet, i xutava amb força punteria. Fins i tot tenia una pilota, que havia anat a parar a cal drapaire un bon dia.

    Josep Vallverdú, En Roc drapaire (Barcelona: La Galera, 1971)

Tema de la setmana

Aquesta setmana endrapem de valent!

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “endrapar”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

omplir el papfer un mos