Els fantasmes asturians, si més no els de Paniceiros, rarament demanen res als vius. Fins i tot, analitzant damunt damunt un grapat de contalles, advertim una regla estilística d’aquestes narracions: sempre que el fantasma d’un familiar aparegui amb ànim de lucre, demanant coses que van en contra dels interessos de la família, el fantasma no és vertader; es tracta d’un veí garrepa que, aprofitant-se de la tristor que afligeix els de la casa, demana per a ell la vaca més bona o els tres-cents rals que es guarden a la biga.

Xuan Bello, «Inventari de fantasmes i aparicions», dins Història universal de Paniceiros (Martorell: Adesiara, 2008), traducció de Jordi Raventós, pàg. 134