Definició
1 Moure’s sobre la superfície d’un cos suaument i amb escassa fricció.
La barca corria lliscant sobre les onades.
2 Una cosa, moure’s amb relació a la que l’aguanta per insuficiència de fricció externa entre les superfícies d’ambdues.
No l’estrenyia prou fort i em lliscava.
Etimologia
Derivat de la base lexical de llis (d’origen incert, probablement de creació expressiva per la remor de frec produïda sobre una superfície llisa), ja a través d’un llatí vulgar līsĭcare, derivat de lisius, ‘llis’, ja d’una variant lisk- en l’element de creació expressiva.
Usos
—Com passa el temps —solia dir l’àvia en un moment despreocupat, pensant que era així com li agradaria acabar els dies, amb els amics, la família, la llar, el piano, deixant lliscar les hores en la resplendor serena del sol del migdia. Això és el que volia dir quan parlava de preparar-se per a una vellesa agradable, une bonne vieillesse. En el seu cas, une bonne vieillesse no sols significava una ancianitat saludable i vigorosa, lliure de gemecs i de preocupacions mundanals, amb moltes hores de lleure per posar les coses en ordre i no haver de demanar mai res a ningú; també s’havia expandit fins a significar aquella classe de vellesa que permet que t’agafi una mà amistosa i, preferentment a mig son, t’emporti a l’altra banda, estalviant-te per igual la vergonya i la indignitat de morir-te.
André Aciman, Adéu, Alexandria (València: Tres i Quatre, 2011), traducció de Jordi Cussà i Anna Camps, pàg. 71-72
Tema de la setmana
Mots trets de traduccions amb motiu del Dia Internacional de la Traducció (que és demà)