El primer que es va presentar va ser el vell Cabanes. Anava net com una patena. Va travessar el jardí amb aquella manera de caminar banzim-banzam, com un vell llop de mar, i després de donar la mà a Robert, es va asseure ple de satisfacció i va estirar les cames. Sense omplir la pipa, va treure l’encenedor que tenia una gran cua de ble i el va mirar una estona.

Mercè Rodoreda, Aloma (1936/1968)

I l’última nit de pluja va ser molt gros. De trons i de llamps, com si els regalessin. No podia dormir: tenia la finestra oberta i veia els arbres i l’eucaliptus banzim-banzam, d’una banda a l’altra. I les fulles més pobres queien per terra i al sostre se m’hi van fer un parell de goteres. A la matinada tot es va calmar i la pluja queia compassada i petita. A les deu va sortir el sol com un príncep i tot el mar es va fer blau.

Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (Barcelona: Club Editor, 1967)