Si jo tingués la capacitat de reduir dins un flasconet de perfum l’olor que per a mi fa la memòria, aquesta seria probablement l’olor elemental del most i potser també la del pa acabat de desenfornar de les fleques que hi havia quan jo era petit i pa i xiclet no eren sinònims.

Jordi Llavina, «El vi de la tardor», dins La terra del record, de Roser Guasch (Tarragona: Arola, 2005), pàg. 11

M’he ficat en una fleca, volia comprar pa, simplement. Mirar als ulls a la dependenta, demanar-li una barra de quart, que ella em digués el preu, donar-li un bitllet de cinc i dir «ho sento, no ho tinc més petit», agafar el canvi i desitjar-li una bona tarda. M’he ficat en una fleca, doncs, i era plena de gent. M’he posat a la cua. «Qui és l’últim?» Un noi m’ha dit: «Has d’agafar número».

Tina Vallès, L’aeroplà del Raval (Barcelona: Labreu, 2006)