panarra adj i m i f

Definició

Dit de la persona que sol menjar molt pa, que li agrada molt el pa.

És un panarra, ja ha acabat de dinar i s’està menjant encara es menja mitja barra de pa.  [Sobre aquesta correcció, vegeu més avall els comentaris 👇🏼]

Els panarres de les Corts: nom que es dóna satíricament als veïns de les Corts (Barcelona), des d’un any en què per la festa major s’acabaren tot el pa i hagueren d’anar a Sants a cercar-ne (DCVB). Els Panarres és el nom de la colla castellera de les Corts, tot i que només actuen a les festes del barri.

Etimologia

De pa (del llatí panis, mateix significat) amb el sufix -arra (d’una forma preromana -arra, amb valor augmentatiu).

Usos

  • Hi havia un maître a l’Hotel Colón que tenia una visió de la política de la República molt clara. Deia als seus empleats, quan hi havia un banquet polític: «Si són de la Lliga, porteu més pa; si són carlins, porteu més vi; i, si són radicals, vigileu, que s’emporten els coberts». És una visió caricatural de la II República que trobo deliciosa, sobretot tenint en compte la tradició de panarres que tenim els catalans. La meva àvia cubana deia sempre que, a l’Havana, al seu temps, es deia: ¿Invitado catalán? Trae más pan.

    Miquel Batllori, Records de quasi un segle (Barcelona: Quaderns Crema, 2000), pàg. 114
  • Quan volia ponderar les virtuts de la frugalitat i l’austeritat, el meu pare deixava anar aquesta frase rimada: «Si la marquesa de Tous hagués sabut com era de bo el pa amb nous, encara seria la marquesa de Tous.» En realitat el pare, que era un panarra que acompanyava amb pa fins i tot la pizza, recitava igualment la frase el dia que senzillament menjava per postres nous amb pa. Vull dir que no li calia el pretext de l’admonició moralista per proferir-la.

    Manuel Cuyàs, Enamorats de l’Audrey Hepburn. Notes de cada dia (Barcelona: Proa, 2015)

Tema de la setmana

Mots panarres

Enllaços

Temes i etiquetes